SENEGAL maig 2004

 

 

 

1 · Dissabte, 22 de maig de 2004

BARCELONA – MADRID – DAKAR

Altra vegada dins d’un avió volant cap a terres africanes. És la desena vegada que viatjo a l’Àfrica. Les tres primers les vaig fer amb vehicle, la resta per via aèria. També és la cinquena vegada que porto la bicicleta, per segona vegada al Senegal, hi torno amb la bicicleta per fer tot el recorregut del riu Senegal, que és fronterer entre Mauritània i Senegal. Faig el viatge per compartir l’aventura amb Marc Peñaranda i Jordi Farré.

 

La bicicleta és un estri fantàstic per fer determinats viatges, està en consonància amb el ritme de vida d’aquests països i t’apropa més a la gent.

 

En el vol IB 3722, directe de Madrid a Dakar coincidim amb el Fernando, un botiguer i emprenedor home de negocis eivissenc amb projectes i interessos comercials i immobiliaris a Senegal. Se’ns ofereix per dur-nos des de l’aeroport fins a Mbour a uns 80 km al sud de Dakar.

A l’aeroport esperen en Jordan, Mom i Anita que ens porten en una furgoneta fins al complex comercial que el Fernando te a Saly, prop de Mbour.

 

2 · Diumenge, 23 de maig de 2004

Ahir el Fernando va dir que ens trobarien un bon preu per un vehicle per Tamba, però que ell dilluns vol anar a la Casamance i que tan li fa creuar Gàmbia com la volta (una gran volta) per Tamba i que ens hi portaria.

Ens llevem a les 9 h. Hem dormit a la casa del Fernando que està una mica allunyada del centre comercial. El Jordi (empleat del Fernando) ens ve a recollir amb la furgoneta i ens retorna al centre comercial. Esmorzem i reparem la bicicleta del Marc que li van malmetre el canvi de marxa durant el transport aeri. Passem el temps observant  les interrelacions del Fernando amb tot el personal a les seves ordres. Resulta molt curiós veure el sistema de moure la batuta per fer-los funcionar a tots: els senegalesos, senegaleses i al Jordi (que és de Tarragona).

 

A NOSALTRES, ELS EUROPEUS, EL TEMPS ENS MATA ELS AFRICANS MATEN EL TEMPS

 

Acompanyem al Fernando a Joal-Fadiant, uns 30 km més al sud, presumiblement per comprar peix. No encertem el dia de mercat i donem mitja volta.

Dinem un suculent cuscús de carn i fem un tast de la Tiéboudienne que és arròs amb peix. Seguim fent ús de l’hospitalitat del Fernando.

Per sopar el Jordi ens guisa uns espaguettis sensacionals. Després anem a fer canvi de moneda.

La zona on som allotjats és eminentment turística, encara que sembla que estan en època de “vaques flaques”. Hi ha ben poca gent.
 

 

3 · Dilluns, 24 de maig de 2004

SALY – TAMBACUNDA

 Amb la furgoneta del Fernando i el seu seguici (Anita, Jordi, Mom i Antonio) emprenem el viatge direcció a Tamba. Sortim als voltants de les onze. Els controls de carretera ens aturen sovint. En el primer s’ha de pagar 6000 F per anar vuit persones en un vehicle amb autorització per a sis.

La carretera N-1 està en força bon estat, però encara hi ha bastants trams en obres i a un centenar de quilòmetres de Tamba encara no s’han reparat els enormes sotracs en l’asfalt. Ens alguns trams hi ha gent (nens majoritàriament) que omplen els forats a base de cabassos de terra, demanant una compensació als que hi transiten.

A les 18.00 hores el Fernando ens deixa Tamba, havent fet uns 400 km.

El franc cfa (cefa) és la moneda que comparteixen una sèrie de països de l’oest d’Àfrica. L’equivalència és d’un euro a 650 francs (1 pta = 4 Fcfa)

Ens instal·lem al Niji Hotel (16500 fcfa habitació triple). Habitacions netes i el bany funciona correctament. Fa una calor sufocant. Sopem amanida i pollastre amb mongetes.

 

 4 · Dimarts, 25 de maig de 2004

TAMBACUNDA - KIDIRA – BAKEL

 L’habitació sembla una sauna, fa molta xafogor, sort del ventilador que s’ha passat tota la nit remenant  l’aire calent donant una lleugera sensació d’un cert confort.

Anem a la recerca de l’estació de vehicles per anar fins a la frontera que dista uns 180 km. Des d’un primer preeu de 40000 fcfa acabem viatjant en un vehicle pels tres per 20000 fcfa (30 euro).

A Kidira iniciem la pedalada en direcció a Bakel a “només” 65 quilòmetres totalment plans. Són quarts de dotze i el sol africà regna en el seu màxim esplendor. Als 20 km parem a reposar. Continuem i als 40 km hem de parar degut a una forta escalfada dels nostres organismes. Hem arribat fins a Gabou, encara manquen 25 km però no estem en condicions de seguir. Prenem el primer autobús que passa en direcció a Bakel (paguem 2000 fcfa). Ens instal·lem a l’hotel Islam.

Resum jornada: 39,19 km – 19,65 km/h – 1 h 59’ 39 ‘’ – 34,7 km/h

 

 

5 · Dimecres, 26 de maig de 2004

 

Dormir al terrat és la millor solució, com fa tothom: Dónde fueres haz lo que vieres. De matí es gira un aire que refresca força l’ambient. Reconèixer els errors i rectificar ajuda a sobreviure. Decidim no continuar amb el projecte inicial de fer el curs del riu Senegal, ja que és la zona més àrida del país i fa un sol implacable que no permet cap activitat física en la seva presència.

Passem tot el dia jaient a l’habitació sota les pales del ventilador que belluga l’aire, molt calent, per suposat. Ens fa recordar imatges de la pel·lícula “Apocalipsis now”. A les set de la tarda gosem de sortir al carrer per anar a negociar un vehicle per retornar  Tamba.

El bus surt a les cinc del matí i volen cobrar 3000 fcfa per persona i 2500 fcfa per bicicleta. Trobem un set places que ens baixarà a tots per 15000 fcfa. Tornem a dormir al terrat.

La quitxalla aprofita per cridar-nos “tubab”. Aquest mot ens va acompanyar tot el viatge (tubab = blanc)

 

Ens hem transformat en una màquina de transpirar. Per més que ingerir líquid abundant no aconseguim ni la més mínima micció.

 

 

6 · Dijous, 27 de maig de 2004

BAKEL – TAMBACUNDA

A les cinc i mitja som al carrer amb l’equipatge a punt. El cotxe és puntual. Emprenem el viatge com als tres únics passatgers. Pel camí es va recollint gent fins omplir-lo del tot. Abans de les onze som a Tamba. El Niji Hotel es complet. Ens instal·lem a l’Hotel Ara Kebe: 22000 fcfa pels tres, dormir i esmorzar comprés.

Passem el dia amagats dins del bungalow per fugir de la força implacable del sol. No obstant, les condicions han millorat molt, en comparació amb el clima de Bakel. Tot i això, no ens veiem en cor d’anar en bicicleta per aquest territori mentre la temperatura no baixi radicalment, i això no succeirà fins a novembre.

 

7 · Divendres, 28 de maig de 2004

TAMBACUNDA – KOLDA

 Seguint el nou plantejament de l’itinerari ens escapem cap el sud. Després d’esmorzar (inclòs en el dormir) i pagar l’hotel ens encaminem cap a l’estació d’autobusos. No ens costa gens ni mica de trobar el transport, millor dit, son ells els interessats en vendre el seu producte. Demanen 2000 fcfa per plaça més 1000 fcfa per cada bicicleta en un bus de 30 places. Un set places costa pràcticament el mateix. Apostem pel 30 places.

Son quarts d’onze i el vehicle triga molt de temps en posar-se en marxa. Quan ho fa va ple com un ou, cinc fileres de dos seients a banda i banda més un seient mòbil que ocupa el passadís. Al darrere quatre persones i al davant un parell, en total uns trenta.

Dalt del vehicle, al sostre, va un fotimer de paquets de totes les formes, volums i colors, les bicicletes, sis cabres i una gàbia amb gallines, els animals vius per descomptat. Les bicicletes no sabem com en sortiran.

El viatge resulta tota una experiència de la que no ha prou paraules per explicar-ho. Parades constants amb un servei de recollida de nous passatgers que van omplint les places d’aquells que han baixat. Les aturades són gairebé de porta a porta segons ho demana el passatger.

En un poble amb un nom que no he aconseguit saber, més o menys a meitat del recorregut, l’autobús s’atura i ens diuen que hem de baixar. Ens endossen en una altre vehicle més petit, ens fan un tiquet que valida la continuïtat (tres paperetes de 2 per 5 cm) i funciona. Cap problema només altes dosis de paciència.

Entrem a Kolda a les sis de la tarda, el viatge ha tingut una durada de set hores, hem recorregut uns 220 quilòmetres. Ens instal·lem a l’Hotel Moya.

 

Els poble més grans que passem tenen una immensa catifa de merda, formada per una munió de deixalla de matèria orgànica que dona un aspecte molt deplorable. Les bosses de plàstic que contenen aigua fresca i venen a totes les parades d’autobús hi ajuden força a incrementar aquesta brutícia.

 

INICI  

 

 

 

 

 

 

 

 

SENEGAL desembre 2004

                                                                                    

 

 

Projecte

Com ara fa dos anys, quan vam anar al Marroc en Manel Broch, Lluís Carbó, Gustau Dos Santos, Juanjo Garra i Raimon Palauretrobem a l'aeroport del Prat. Al quintet s’hi afegeix el Raimon Canals. Aquesta vegada volem anar amb la bicicleta entre ames a fer un recorregut trajecte d’uns 500 quilòmetres pel riu Senegal que és fronterer entre Mauritània i el Senegal.

No tinc gens clar de quina és la força que fa que s’uneixin dos personatges de Lleida (Gustau i Juanjo), dos del Penedès(els Raimons) amb un individu de Benicàssim (Lluís) i un altre de Badalona per anar a pedalar pel continent africà. Tampoc m’importa massa. La realitat és que des del 1999 de Jordània que ens trobàrem amb el Gustau això ha anat en increment.

Un viatge d’aquest tipus és un reguitzell de situacions encadenades que trenquen amb la rutina quotidiana que s’han de resoldre  d’una manera suficientment fluida per no quedar-se encallat en un problema inviable o molt més onerós d’allò que s’havia previst. Cada situació va fent esvair l’anterior de forma successiva i acaba oblidant-se o relativitzant-se. Per afrontar cadascun d’aquest problemes cal una important dosi de paciència, una certa experiència i un alt grau de capacitat de flexibilitat i adaptabilitat a les circumstàncies suposadament adverses.

 

1 · Divendres, 26 de novembre de 2004

BARCELONA - LISBOA - DAKAR

Arribo a l’aeroport amb el tren de les 16.22, que puntual és a les 17.00 h al Prat. En Lluís ja fa hores que fa guàrdia a la terminal A.  Ha vingut en tren des de Benicàssim. La resta del personal va arribant als voltants de les 18.00 h, aquest any no tenen ganes de jugar  al joc de perdre l’avió per apurar el temps al límit.

EL vol 737 de la TAP cap a Lisboa te marcat l’horari de sortida a les 19.50 h. Aquesta vegada és la companyia aèria qui juga a fer tard. En enlairem a les 20.30 h. El vol és d’una durada de 1.45 h. Arribem amb el temps just per l’enllaç amb el 209 de 21.55 h (-1 hora).

Abans d’enlairar-se el vol 209 de Lisboa a Dakar, la TAP distreu a tot el passatge amb el joc de canviar el punt d’embarcament de  la porta 23 a la porta 19, i quan tot el passatge ja ha passat i despassat el control de seguretat, tornar a la porta 23. Divertit, encara que més d’un viatger es posa més nerviós del compte (van per treball i/o executius i per a ells el temps és or), demana al responsable, amenaça amb prendre mesures. En definitiva un organisme es dedica al transport i un altre per la seguretat, tot ben descoordinat, com  ha de ser! Ens enlairem, per fi, a les 22.00 h (una hora més a Barcelona).

2 · Dissabte, 27 de novembre de 2004

YOFF (DAKAR)

2.45 (horari local). Aterrem a Dakar. Tradicional llarga espera per formalitzar el control de passaports.

3.45 La cinta de transport mareja els equipatges dels viatgers que estem pacientment fent cua pel control de passaports. El nostre equipatge es lliura del tràngol de fer voltes i més voltes a la cinta. No ha arribat.

5.00 Hem fet la reclamació. Ens diuen (i nosaltres confiem) que arriben demà. Ens queixem de que perdem un dia, la resposta sàvia  i immediata és: “Els dies no es perden!”

5.05 Anem a canviar divises. 100 euros = 65000 Fcfa cadascun.

5.10 Ens encabim tots sis en un taxi. El preu d’un taxi és 3000 F, dos taxis: 3000 x 2 = 6000 F. El taxista ens proposa tots sis per 7000 F. Matemàtica taxista (blanc o negre). Pactem 5000 F.

5.30 Hotel Oceànic, és ple. Sembla que els altres també Hi ha una fira que ha omplert totes les places hoteleres. Tornem a prop de  l’aeroport. Hem fet un parell d’aturades per la pudor de la goma cremada d’un pneumàtic.

6.15 Ens posem a jeure els sis en dues habitacions de dos catres per 30000 F. Al taxista li paguem 10000 F. Els pagaments s’han  fet havent de resoldre abans un complicat problema de matemàtiques africanes (després d’un entretingut regateig). A aquestes hores no estem per números.

A migdia ens llevem, fem una passejada per la platja de Yoff (que és el nom d’aquesta població propera a l’aeroport) que és quasi un barri de Dakar. Passem  el dia practicant l’exercici de no perdre la paciència.

Demanem dinar a l’alberg on som allotjats “Auberge Tefesguy”. Triguen tres hores en cuinar-lo. Nosaltres bastant menys en cruspir-nos’el.

Estadísticament parlant el 50% del grup (no direm noms) calma l’impaciència consumint cigarrets per aspiració per l’extrem emboquillat, prèvia la ignició de l’altre   extrem.

                                                                                   

3 · Diumenge, 28 de novembre de 2004

DAKAR – ST. LOUIS - MATAM

EL despertador sona a tres quarts de tres del matí. El taxi puntual a les tres. Les bicicletes i l’equipatge han arribat i resten en un racó del recinte de recollida d’equipatges de l’aeroport. Tot funciona segons havíem previst. Cap problema, cap sorpresa, això perd interès,  potser. aviat resultarà, fins i tot, avorrit viatjar a l’Àfrica.

Petita bronca, però enèrgica, entre els diferents gremis del taxi, entre els de llarg recorregut i els urbans. Hem de pagar un trajecte  de taxi urbà malgrat no haver-lo utilitzat per tenir llogar un “set places” amb conductor.

Ahir vam decidir fer el viatge amb vehicle fins a Matam. Així que tenim les màquines carregades sobre el “set places” iniciem el trajecte. Són les 4.30 h. Vam pactar 85000 F     (21000 pta) pel trajecte fins a Matam, ja que vam decidir retallar recorregut pel riu   Senegal i esmerçar més temps per la Gran Costa des  St Louis cap a Dakar. Suposem que creuarem la regió del Ferlo, la zona més àrida del país per ser la ruta més directa que va pel centre unint Dakar amb Matam.

A mesura que va fent-se de dia (mig endormiscats) veiem que la vegetació no esdevé més àrida, que una via ferroviària va paral·lela a la carretera i que l’itinerari     s’orienta al nord. Sorpresa! en lloc de fer el trajecte pel centre anem seguint, en sentit,  contrari la ruta que tenim pensat fer.

Després del tediós i llarg viatge enllaunats dins del “Peugeot”, arribem a Matam. Són les 15.00 h.

                                                                        

Tot cercant un indret per allotjar-nos (doncs no hi ha hotel, ni res de semblant) anem a parar a un centre d’acollida de la dona, on ensdonen una lliçó d’hospitalitat oferint-nos una paella d’arròs a la senegalesa, que ens mengem a la senegalesa, amb les mans.

Després de sospesar un parell de possibilitats decidim fer marxa enrera uns 10 km fins Ourossogui. A les 17.00 h estem  còmodament instal·lats a l’hotel Oasis

 4 · Dilluns, 29 de novembre de 2004

OUROSSOGUI - NGUIDJILONE

Pugem a les bicicletes després d’esmorzar al mateix hotel Oasis. Anem en direcció a Matam a trobar el riu Senegal. Els primers quilòmetres són d’asfalt, després seguim per pista paral·lela al riu que no veiem. Aviat trobem el riu i les dificultats. Degut a un pont esfondrat, hem de creuar en una canoa uns 15 metres d’un braç de riu que posa una mica d’emoció i acolloniment al trajecte. Als blancs ens fan pagar, són 2000 F, però alguns hi hauríem deixa’t l’ànima.

En pocs quilòmetres de nou tornem a trobar el riu. Ara d’una amplada considerable. Ens diuen que no hi ha cap problema per creuar el riu, tampoc per entrar a Mauritània. També diuen, que la policia és “trés gentile”, però quan arribarem ara la frontera de veritat no sabem que pot passar i amb quines conseqüències haurem d’enfrontar-nos. Decidim no complicar-nos més la vida d’allò que és   necessari, que no hem vingut per això. Seguim per territori de Senegal.

Trobem un seguit de petits poblats. En els més grans es crea un aldarull amb un    petit exèrcit de criatures seguint-nos amb cridòria i ambient festiu.

Els problemes es presenten en forma de punxades dels pneumàtics com a conseqüència de creuar un indret amb abundància de vegetació arbustiva amb  infinitat de punxes que es claven a les rodes. Tenim més d’una dotzena de punxades.

Cansats de tanta punxada i amb el dia que inicia l’ocàs parem en un poble i a la  primera casa demanem per quedar-nos a dormir i a sopar. Ens hem quedat a mig    camí de Kaedi, que és la població que ens hem posat com a primer objectiu. El poble és Nguidjilone. Paguem 2500 F per begudes i 10000 F per l’acolliment.

54,62 km

14,23 km/h

3 h 50 min

                                                                                        

5 · Dimarts, 30 de novembre de 2004

NGUIDJILONE - THILOGNE

Hem dormit al frontal de la casa. Ahir vam sopar dues grans paelles d’arròs amb ceba i indicis de pollastre. La temperatura a la nit   ha estat molt agradable.

De matí comprovem les bicicletes. Hi ha 4 rodes punxades. Les reparem i també les que dúiem sense reparar, en comptabilitzem unes 16 punxades en total. No està malament per ser el primer dia.

No acabem de posar-nos en marxa. Acomiadament, agraïment per l’hospitalitat, “cadeau”, visita al col·legi, el mercat…

Als voltants de les nou sortim del poble. En set quilòmetres tenim 4 punxades. Quan ens aturem per reparar-ne una, abans no ens   posem en marxa, ja hi ha una altra roda baixa de pressió.

Mentre fèiem la preparació i decidíem el país del nostre del viatge, el Gustau posava com a condicions: “país càlid, barat, bonic i que faci baixada”. Caldria afegir que no tingui una estora de “xinxetes vegetals”, que són les que provoquen les punxades.

Arribem a fer el treball en cadena, el primer desmunta la roda i el pneumàtic; el segon localitza el porus; el tercer posa el pegat i retorna la cambra al primer perquè la munti.

La marxa és lenta i el sol s’enlaira implacable i escalfa de valent. El terreny millora i les punxades minven.

En un poble indeterminat (que no s’indica el mapa que duem), parem a l’ombra d’un magnífic exemplar d’arbre. Ràpidament la   mestressa d’un habitacle proper ens treu una estora perquè puguem seure i jeure. Ens ofereix menjar (arròs), es queda una mica disgustada davant la nostra negativa, ja se saps tenim la presa dels “tubabs”. Volem arribar, de certesa no sabem on, però volem arribar.

El poble anomenat Silla, tot i que si està indicat en el mapa, és d’una importància inferior a l’anterior. En aquest punt decidim abandonar la “pastanaga” que hem anat seguint durant els dos dies darrers, és a dir, Kaedi. El nom d’aquesta població ha estat el  mot que ens servia per preguntar sobre l’itinerari a seguir.

Degut a tanta punxada i per evitar els tràmits de frontera, decidim variar el rumb i anar al sud allunyant-nos definitivament del curs del  poc visible riu Senegal i anar a trobar la carretera asfaltada.

De camí trobem un altre gual que hem de creuar amb l’equipatge a coll i l’aigua fins al genoll.

                                                                                

En arribar a Thilogne en la ruta d’asfalt entre St. Louis i Bakel, són les 17.00 h. No ens acaba de convèncer l’allotjament que ens ofereixen i prenem un transport per 12000F  fins a Ourossogui. Ens instal·lem altra vegada a l’hotel Oasis.

Seguim reparant cambres d’aire. Si seguim així ens donaran un Certificat d’aptitud en el taller de reparació de pneumàtics. Ens diuen que demà podrem comprar cambres per a bicicletes. Tenim cambres amb 3 i 4 punxades, ja no les reparem.

Malgrat el reguitzell de punxades el comentari general de l’itinerari que hem seguit és força favorable: “Com els documentals de la 2,  però sense lleons”.

52,40 km

13,91 km/h

3 h 46 min

 

6 · Dimecres, 1 de desembre de 2004

OUROSSOGUI - RANÉROU

Els mosquits i altres insectes no es veuen però es noten. Aquesta nit han fet una bona feina, tinc les mans i l’avantbraç clivellats.

De matí trobem tres rodes punxades de les que donàvem per reparades, al marge de les dues que encara estan per muntar. Tenim   feina. Ens hem llevat a les sis per aprofitar la fresca de la matinada. La temperatura és molt agradable, a l’exterior dels edificis.

Impulsats pels aconteixements anem variant el rumb. Ara volem anar a St. Louis tot passant per Linguère. Fins Linguère hi ha 217 km   i pretenem fer-ho en dues jornades.  

S’ha acabat l’asfalt. Ara anem entenent la raó de fer una aparent gran volta amb el vehicle que ens va dur fins a Matam, aquesta   pista és quasi impracticable per als turismes pels molts esvoranc que hi ha, produïts per pluges torrencials.

Aquest territori és molt més àrid. Encara que no hi manquen els arbres, que ens donem ombra mentre reparem les punxades, cada vegada més escasses.

Al poble nomenat Déndoudi trobem un senegalès que parla l’espanyol de castella. Està treballant a Palma de Mallorca, i ara gaudeix de les seves vacances. Ens informa que hi ha 50 km fins a Ranérou. Nosaltres, després d’una llarga reposada i de succionar 14  refrescos ens hi aventurem. Encara que més que una aventura sembla un viatge social per la relació que s’estableix amb els senegalesos  de l’amplia zona rural del centre del país.

La pista va variant i sembla que millora, encara que no hi manca la sorra i les freqüents desviacions. A voltes hi ha indicis d’haver estat asfaltada.

Davant de l’imminent posta de sol en Raimon Palau i jo ens avancem. Just abans de fer-se fosc arribem a Ranérou cerquem un lloc per  dormir i ens proveïm de begudes refrescants per tots. Poc després arriben els altres ben rescalfats pel sol, cansats de manxar  pneumàtics i assedegats.

Per un moment hem tingut la il·lusió que el sol se’n va a dormir, però segueix posant-se vertical en altres indrets, mostrant el seu màxim  rigor, i demà tornarà amb la mateixa força, serà un fet transitori.

En mig de la foscor aconseguim que ens cuinin un pollastre amb ceba i acompanyat d’un tros de pa, serà el sopar d’avui. Per dormir anem a veure el cap de policia. Un jove molt amable que ens acull amb la tradicional hospitalitat senegalesa en particular i africana en general.

88,05 km

16,23 km/h

5 h 25 min

 

 

7 · Dijous, 2 de desembre de 2004

RANÉROU – YONOFÉRÉ

La nostra intenció és sortir el més aviat possible per aprofitar les hores en les quals el sol encara no és massa fort, però no acabem  d’aconseguir-ho. Ens posem en marxa a les sis i mitja. Desmuntem i posem ordre al dormitori que ens va cedir el cap de policia.

Anem a fer un mos abans de sortir a pedalar. La pista ha millorat d’una manera bastant ostensible. També tenim menys punxades encara que no ens abandonen del tot.Quan duem 47 km parem una bona estona en un poblat. Ens conviden a te i després ens serveixen arròs.Tornem a la carretera a les 15.00 h, quan el sol encara és molt agressiu. La carretera continua variada, tenim tres punxades més.

Arribem a Nacara prop de Yonoféré. Són les 17.00 h. Demanem acolliment al poblat. Ningú entén ni parla el francès. Més tard arriba el mestre de l’escola que parla francès  i l’anglès. No acabem d’entendre que les classes es donen en francès i que cap escolar entengui res de francès.

Per preveure l’esmorzar de demà un xicot s’acosta fins al poble a comprar pa i llaunes,  el mestre l’acompanya per vetllar  la bona execució de la gestió.

Després de tres hores ens ofereixen una cassola d’arròs amb quatre talls dels dos pollastres que han matat per fer-nos un suposat cús-cús.

59,58 km

14,85 km/h

4 h 00 min

8 · Divendres, 3 de desembre de 2004                                           

YONOFÉRÉ – LINGUÈRE

Ens despertem a les sis. En el poblat fa estona que ja traginen amb el repicar dels pals en els cubilets de moldre el mill.

Abans de posar-nos a la ruta reparem dues rodes. Els tres del “vici” segueixen malgrat que fa dies que tenen “bici”. Aquest no era el tracte.

Al quilòmetre 33 arribem a Loumbel Lana. Ens informen que en deu quilòmetres la pista millora (?). Efectivament no hi ha reguerons   que barrin el pas, ni sorra abundant, però la petita capa de sorra, la petita ondulació que presenta el terreny i una lleugera brisa quebufa de cara talment sembla que estiguem pujant un port de no massa pendent però d’una llargària inacabable en el qual, quan arribes al cap damunt no hi ha la recompensa de la baixada.

Arribem a Linguère poc abans de les 14.00 h. Ens instal·lem, per força, a l’hotel Thiossane plazza, doncs l’altre (dels dos que hi ha)  no ens poden acollir, tot i que l’ambient ens sembla més simpàtic.

El tracte en les poblacions més grans no és mateix al que estem acostumats. Ens cobren 15000 F per habitació i per endavant. Ens  serveixen un dinar senzill però ràpid.

78,11 km

16,44 km/h

4 h 45 min

 

9 · Dissabte, 4 de desembre de 2004

LINGUÈRE - LOUGA

El calor de la nit dins de l’habitació no és que sigui insuportable, però comparat amb la temperatura exterior no dona opcions.  A les  cinc del mati el Lluís i jo sortim a prendre la fresca al pati, total de mosquits n’hi ha tants dins com fora.

Ahir a la tarda mentre fèiem una altra sessió de reparació de pneumàtics vam decidir seguir pedalant en direcció a St. Louis que  dista uns 200 quilòmetres.

Una roda de les reparades ahir està totalment buida, la reparació no va ser del tot eficaç.

Com la població és prou gran hi ha mesquita, i ja ressonen els altaveus invitant a la pregaria alsseus fidels.

A les set del matí no està preparat l’esmorzar com ens havíen dit. Definitivament tornarem a  sortim més tard d’allò que voldríem. Són dos quarts de nou quan ens posem a la carretera.

Avui però sembla que les coses ens van de cara. Hem retrobat l’asfalt, el cel enteranyinat ens lliura del sol implacable i el vent està en calma. Passem per Dhara com una exhalació. A dos quarts de dotze hem recorregut 70 km. Fins que tenim la primera punxada del dia. Les cambres “made in india” que vam  han estat un fracàs.

Mentre reparem una punxada el Juanjo rep un cop al cap d’una bicicleta que li cau per sobre quan estava estirat al terra.

Ha tornat a canviar la sort. Trenquem dos radis d’una roda. Un d’ells del costat del pinyó i no duem eines per extraure’l. Substituïm  un dels radis, és massa curt, cal triar-ne un altre entre l’assortit que duem. En trobem un de la mida, no és del mateix pas de rosca  que el capçal. Desmuntem el pneumàtic, substituim el capçal. Muntem el pneumàtic. Centrem la roda i continuem la marxa deixant enrere els problemes resolts amb un notable i un xic de paciència.

Accelerem a fons a la recerca del Juanjo el Raimon Canals que han anat fent camí mentre nosaltres ens barallàvem amb la roda.  Els trobem a la botiga de Mouk-Mouk allunyada de la carretera per un terreny sorrenc a més no poder. Cal anar a peu amb dificultat.  Acabem amb les existències de begudes refrescants. Es veuen vestigis d’una estació de ferrocarril i rails que  s’han utilitzat per elements  metàl·lics de la construcció. Les infrastructures de l’època colonial han anat en manifesta regressió.

Seguim pedalant sense incidents remarcables per arribar a Louga desprès d’una llarga cavalcada a les 17.30 h

128,99 km

22,38 km/h

5 h 46 min

Decidim no pernoctar a Louga i perllongar la jornada fins a Saint Louis. Sortim a les afores de la ciutat fins a la “gare routière”. Per no perdre el costum hem d’anar manxant una roda per poder arribar-hi sense canviar la cambra d’aire. Prenem un minibus fins a  St. Louis, que dista uns 70 km per 15000 F. Afegim 5000 F més per perllongar el trajecte fins l’hotel sense haver de  negociar dos taxis, descarregar i tornar a carregar tot l’equipatge.

L’hotel de la Poste és complet, ens endossen al Residence que tampoc disposa de places, anem a raure finalment a l’hotel du Palais. Senzill, agradable i barat.

Sense necessitat d’exhibir el passaport hem passat tota una sèrie de fronteres: l’amagat i tranquil riu Senegal dels voltants de Matam contrasta amb exhuberant i cabalós de la desembocadura a St. Louis; la sequedat del clima de la sabana contrasta amb la salabror del litoral; l’austeritat i senzillesa de la gent del Ferlo contrasta amb l’ostentació dels turistes de l’antiga ciutat colonial de St. Louis;   la precarietat dels poblats de cabanes de fang i palla contrasta amb una ciutat urbanitzada.

 

10 · Diumenge, 5 de desembre de 2004

SAINT LOUIS

Ens decidim per passar el dia per Saint Louis i rodalies. Contactem amb un xicot senegalès que està treballant a Madrid. Primer   anem a visitar un parc proper sense cap interès (quatre tortugues, algunes gaceles…) i després en una canoa fem un llarg recorregut a   la Langue de Barbarie.

Avui no hem pedalat però hem continuat reparant rodes punxades. A la tarda n’arreglem quatre de rodes punxades. Posem pegats,  muntem la roda i torna a perdre pressió, és desesperant. Quant pegats hem posat? No ho sabem amb en certesa, probablement més  de cinquanta.

Anem a sopar a casa de l’Ibrahim. Ens a preparat arròs i llagosta, que hem pagat nosaltres, naturalment.

 

11 · Dilluns, 6 de desembre de 2004

KÉBÉMÉR – LOMPOUL-SUR-MER - MBORO

A les sis sona el despertador. Volem sortir a les 6.30 h. Quanta innocència! L’hotel tancat amb pany i forrellat i l’horari de la ciutat és molt diferent a l’horari rural. Tothom està dormint. De mica en mica els anem posant en marxa: aquell que fa la factura; aquell  que prepara el suc de fruita, qui fa el cafè, qui fa els “croisants”.

Aprofitem per tornar a reparar les rodes que suposadament vam fer-ho ahir. Potser no aprovarem l’examen d’avaluació.

Sortim en direcció a la “gare routière”. Casualment, ens trobem amb el mateix xòfer que ens va dur des de Louga. Fem preu i ens duu fins a Kébémér, camí de Dakar.

Recorrem una carretera asfaltada de bon ferm i de traçat ondulat amb un seguit de pujades i baixades, camps de baobabs i  eucaliptus. Per primera vegada podem pujar i baixar, encara que d’una manera molt suau. Arribem fins a la costa a un poble de pescadors (sense turistes) de nom Lompoul-sur-mer. Són les 12.30 h.

39,40 km

23,44 km/h

1 h 41 min

Decidim continuar la ruta per la costa, això vol dir a ran d’aigua. Interpretem –ja que no parlen francès- que la marea està baixant i que cada vegada ens serà més favorable el poder rodar amb la bicicleta per allà on trenquen les onades.                                                                                  

La tècnica és força complicada, ja que si t’allunyes de l’aigua la sorra no és proucompacta i es fa impossible circular. Si t’acostes a la línia de les onades, de tant en tant, una onada és més forta, va més enllà i et fa arribar l’aigua a mitja roda.

L’experiència té una durada de 3 h 20 min en les que recorrem 36 quilòmetres.  Arribem a Mboro. Ens ofereixen diversos allotjaments precaris, preferim anar fins  a un campament a 4 km de la costa. Ens dutxarem amb la bicicleta “posada”.   Cal eliminar tota la salabror de l’aigua de mar.

El Raimon Canals ha trencat el canvi de marxes, el Lluís ha punxat (la única del dia). Han de fer un bon tros a peu per la platja.

89,57 km

14,96 km/h

5 h 59 min

                                            

12 · Dimarts, 7 de desembre de 2004

MBORO - RUFISQUE

Vam sopar  -un tall de pollastre (per cap) amb patates fregides-. Hem dormit (en cabanes noves, netes i llit confortable) i     hem esmorzat en el campament. L’ambient ha estat molt acollidor i el tracte dispensat pel Daniel molt agradable. El campament, com quasi tots els negocis, està regentat per un blanc.

Continuem amb el taller de reparació de bicicletes. Avui toca substituir el canvi de marxes del Raimon Canals. Ell volia  aprofitar l’ocasió i deixar de pedalar, agafant un transport fins a Dakar que dista uns 50 quilòmetres. No s’ha pogut lliurar de la  darrera pedalada.

Anem pedalant fins al lac Rebta (llac Rosa). Potser per ser bons minyons i pel fet anar-hi en bicicleta el veig realment d’un impactant color rosa per primera vegada. Les dues anteriors no era de color rosa.

Continuem pedalant fins a Rufisque on cerquem la “gare routière”. Lloguem un bus de 40 places que ens duu a Dakar  (40 km) per 12000 F. El colapse de trànsit no te res a envejar als que es formen a Barcelona. Ens instal·lem a l’hotel Oceànic.

85,40 km

20,44 km/h

4 h 11 min

 

13 · Dimecres, 8 de desembre de 2004

DAKAR

Dia d’estada a Dakar. Compres, compres i més compres. Ahir a la nit el recepcionista ens feia el “favor” de permetre’ns  deixar les bicicletes i l’equipatge per 20000 F, llogant una habitació “single”, tot esperant el vol que surt a les 3.10 h de la matinada   de demà.

Aquest matí resolem el problema amb que sembla la gerent de l’hotel (europea). Ens permet deixar els embalums sense pagar res.  La paciència és la millor consellera a l’Àfrica i per extensió arreu del mon.

Anem fent tombs per Dakar. Arribem fins al mercat d’artesans a la cornisa.

El darrer dia sempre és bastant molest. No obstant, nosaltres l’afrontem amb la satisfacció d’haver fet un viatge amb recorregut  magnífic, en el qual ens hem saltat el guió previst inicialment, però la improvisació que hem anat orquestrant ha estat d’allò més satisfactori.

Anem a sopar senzill, de bocata, després de fer un munt de càlculs sobre la nostra economia la solvència i la capacitat d’ajustar  al màxim la disponibilitat dels francs que atresorem.

A les 23.00 h amb dos taxis anem fins l’aeroport. El viatge s’acaba però les sorpreses ens seguiran mantenint entretinguts. Ens diuen que començaran a facturar a 24.00 h, no ens ho acabem de creure ja que el vol està previst per a les 3.10 h.   A les dotze en punt la maquinària administrativa africana es posa en marxa. Sembla mentida, això ja no és el que era!

Facturem l’equipatge i les bicicletes, mentre fem el tràmit ens informen que hem d’anar a parlar amb el responsable de la companyia aèria, el qual ens fa saber que les bicicletes hauran de pagar, no per excès de pes sino per ser un equipatge especial,  que hauríen d’anar embalades!

Ens exigeixen 100 euros per bicicleta. Un total de 100 x 6 = 600 euros! Si fa unes hores estavem ratjant tres euros per un sopar!

Desmuntem la roda del davant, emboliquem la bicicleta amb el film d'embalar maletes. Hem de pagar l’equivalent a un paquet   petit més un de gran. Tot i que rondinem hem fet un bon negoci: hem estaliat 95 euros per persona per una hora de feina.

 

14 · Dijous, 9 de desembre de 2004

DAKAR – LISBOA - BARCELONA

No hi ha cap notícia d’aquest avorrit viatge.

                                           

1. BCN – LISBOA -DAKAR	-
2. YOFF	-
3.  DAKAR – ST. LOUIS – MATAM	-
4. OUROSSOGUI - NGUIDJILONE	55
5. NGUIDJILONE – THILOGNE	50
6. 4. OUROSSOGUI – RANÉROU	90
7. RANÉROU – YONOFÉRÉ	60
8. YONOFÉRÉ – LINGUÈRE	80
9. LINGUÈRE – LOUGA	130
10. SAINT LOUIS	-
11. KÉBÉMÉR – M’BORO	90
12. M’BORO – RUFISQUE	85
13. DAKAR	-
14. DAKAR – LISBOA - BCN	-

 

 

INICI  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

                                                                MARROC desembre 2004          

 

Pròleg

Altra vegada fent el rodamón per terres africanes, mai tan adient el mot de rodamón quan ho fas sobre rodes, en bicicleta.   Ara toca Marroc.

Rodamón es pot traduir per “trotamundos” en l’idioma espanyol, per “globetrotter” en l’idioma anglès i per “routard” en l’idioma francès.

Al continent africà sovintegen els països que tenen per idioma oficial la parla francòfona o anglòfona com a conseqüència del  domini  colonial durant els segles XIX i XX. L’espanyol és minoritari (Guinea Equatorial). Tot i això, l’idioma oficial només   s’usa als despatxos o per les relacions amb els estrangers (comerciants o turistes). Ells mantenen viva la llengua materna, ja sigui  el wolof, el peul i el diola entre molts altres dialectes al Senegal o l’àrab i el berber al Marroc. Mentre el català és idioma oficial,  però pels carrers de Barcelona tan sols escoltes el castellà i una munió de llengües estrangeres parlades pels turistes i pels     immigrants. Per això l’oficialitat i la legalitat d’un llenguatge no són símptoma de la seva realitat i de la seva salut.

La bicicleta o la màquina, com la denominem molts dels usuaris habituals és un artefacte ideat per l’home fa poc més de 100 anys    que conforma un instrument fantàstic. Resulta essencial per a viatjar d’una manera força integrada amb el país, és eficaç, senzilla, econòmica, d’alt rendiment mecànic, no contamina, respectuosa amb el medi i aplicada amb moderació i seny, fins i tot, és saludable.

El Marroc l’hem visitat en diverses ocasions. És la porta d’Àfrica, és relativament proper. Preferim, però el sud, des de la   carena muntanyosa de l’Atlas cap avall, per l’enorme contrast i per la grandiositat dels paisatges. Els habitants d’aquestes  contrades se’ns mostren amables, cordials i hospitalaris. Sovint tot el que tenen, que per cert no és gaire, no obstant, ho comparteixen amb el visitant.

A l’hivern hi fa massa fred per passejar-se en bicicleta per l’Atlas, per això, preferim les regions pre-saharianes. Aquest viatge  l’orientem cap a una regió a la qual, fins ara, no hem tingut massa tirada, és l’Anti-Atlas i la franja costanera atlàntica propera a Agadir. Formem el grup: Manel Broch, Núria Gómez, Josep Montes i Vicenç Sánchez

 

1 · Dimarts, 28 de novembre de 2004

BCN-CASABLANCA-AGADIR

Com a mesura preventiva (vista l’experiència d’un mes enrera en tornar de Dakar) decidim dur les bicicletes més o menys embalades. Sembla que les companyies de transport aeri no són del tot receptives a manipular equipatges excepcionals i  apliquen càrrec extres per aquest tipus d’equipatge. Com tothom vetlla pels seus interessos, nosaltres ens preocupem

de donar-li a la bicicleta una aparença de paquets, mitjançant quatre cartrons, plàstic i un embolcall de cinta adhesiva.  Per ser honestos, si jo fos un dels operaris que carrega i descarrega els equipatges d’un avió tampoc em faria content el  trobar-me amb un estri com una bicicleta i haver-la de traginar sense malmetre-la, ni provocar-li cap avaria.

Martí Montañà i Paco Ferreño ens fan l’agraït favor de dur-nos fins l’aeroport en la furgoneta del Martí. El vol IB 4778 s’enlaira a l’horari previst (10.05 h). Serà d’una durada de 1 h 50 min.

És fantàstic fer el viatge de dia i poder sorprendre’s de veure les muntanyes de Marroc a ran de costa amb una consistent   capa de neu i després grans planúries també cobertes per un mantell de neu.

L’onada de fred a arribat fins a terres africanes. Ens inquietem quan l’hostessa ens informa per megafonia que som a punt  d’aterrar a Casablanca on la temperatura és de 5ºC! Ens complau molt el constatar que la dada no és correcta ja que la temperatura (sense mesurar-la) és primaveral.

La vista aèria de les rodalies de Casablanca és un mosaic d’una tonalitat verda espectacular. El territori que sobrevolem fins Agadir esdevé més àrid i les muntanyes que l’envolten (el Atlas) molt més nevades.

El vol fins Agadir el fem amb una avioneta de 19 places de la Regional Air Lines. Quan embarquem fem notar a la tripulació   (pilot i co-pilot) que hi ha 3 “velos” en lloc de 4. Com el compartiment d’equipatge està ple i els seients de cabina no estan  tots ocupats, el pilot demana als passatges que deixin lloc al darrera per carregar una de les bicicletes a la cabina. Ens diu   que s’interessarà per saber on es troba la quarta bicicleta.

A meitat de vol (d’una hora de durada), el pilot ens confirma que només han arribat tres bicicletes a Casablanca. A l’aeroport d’Almassira (Agadir) ens atenen amb molta cordialitat per tal de resoldre el problema. A l’aeroport canviem 400 euros per 4.388 dirhams (ens afavoreix fer pagaments en dirhams).

Ens instal·lem a l’hotel Hagounia a la població d’Inezgane a 15 quilòmetres del centre d’Agadir. És una ciutat molt  dinàmica amb molta gent per arreu. Els taxis de color blau cel de la marca Mercedes en una concentració prop de la saturació.

 

2 · Dimecres, 29 de desembre de 2004

INEZGANE (AGADIR)

Com hem de passar el dia amb l’esperança de trobar (o que trobin) la bicicleta decidim anar a fer una visita a Agadir. No tenim pressa i hem d’adaptar-nos al ritme del continent. Prenem el bus número 30 de l’empresa ZETRAP fins  Agadir-Centre. Fem un tomb per la platja, que està bastant concorreguda, però sense ser angoixant en cap moment. La ciutat és moderna i no té res a envejar d’algunes ciutats europees.

Després de dinar prenem el bus 24 de RATAG fins a Inezgane i el 22 fins l’aeroport. El cost del bitllet

2,50 Dh i la carrera del taxi de 150 Dh. L’estalvi és l’estalvi.

Sense gaire formalitats ens fan a mans la bicicleta en aparent bon estat. Taxi fins a l’hotel Hagounia. No obstant haver  insistit en   el regateig hem de pagar 200 Dh, és a dir, 80 vegades més que en el trajecte amb el bus, la comoditat té preu.

Muntatge de les màquines i preparació de l’equipatge pel viatge. Molt amables a l’hotel ens permeten deixar els embalatges de  les bicicletes, que podrem recollir pel viatge de tornada.

 

3 · Dijous, 30 de desembre de 2004

INEZGANE (19 m)-AÏT BAHA (518 m)

M’imaginava que en aquest viatge tindríem la novetat de pedalar des del primer dia, tot sortint de l’aeroport en bicicleta. No ha  pogut ser, potser el destí ens exigeix un temps d’aclimatació al ritme pausat de l’africà.

A les 9.00 h ens posem en marxa. Prenem la carretera en direcció a l’aeroport en mig d’un trànsit de certa importància degut  a que Inezgane no deixa de ser l’extraradi d’Agadir amb un seguit d’edificacions de forma continuada entre els dos municipis.

La propera població d’Aït Melloul tot i que és d’una importància similar a Inezgane queda aïllada. En el centre prenem la  cruïlla que indica “Biougra”.

A mesura que ens allunyem  de les grans viles el trànsit minva i el calor augmenta. La carretera és planera fins a Imi-Mgourn   (a 13 km d’Aït Baha) on comença un port curt, però de pendent pronunciada.

A 5 km d’Aït Baha ens creuem amb un núvol de llagostes, segurament les restes de la plaga que ha assolat l’oest d’Àfrica.

Aït Baha està situat en una petita depressió, i arribem a les 14.00 h. És una petita vila amb aire de modernitat per   l’urbanització de carrers (asfaltats i voreres), edificis d’aspecte modern (construïts amb bloc de formigó), un alt grau de neteja dels carrers (no hi ha res pel terra) i l’hotel Al Darissa és nou (7 anys), pulcre, barat, amb instal·lacions que funcionen (funciona la dutxa –amb paciència aigua calenta-) TV (s’agafa TVE), això si, sense calefacció (a l’habitació tenim 14ºC), encara que en un parell de mesos estarà solucionat per un mètode natural.

54,91 km

16,72 km/h

3 h 17 min

 

4 · Divendres, 31 de desembre de 2004

AÏT BAHA (518 m)-TAFRAOUTE (1003 m)

Són les sis de la tarda quan escric les anècdotes del viatge en el dia d’avui. Som a Tafraoute. Fa mitja hora que hem arribat.  Des de tres quarts de nou del matí, hora en que hem sortit d’Aït Baha, només hem pedalat. El temps, com sempre, ha estat  excel·lent. No hem tingut cap incident. Per tant, se’m va molt difícil descriure les impressions de la jornada, i això no vol  dir que hagi estat una anodina, vol dir que no sé què, ni com explicar-ho tot.

A les 8.45 h deixem enrere la població d’Aït Baha. Està envoltada de petits nuclis d’habitatges, que de ben segur són els que   es concentren un cop per setmana en el mercat. La carretera està ben enquitranada, s’arrapa a la configuració del terreny seguint  un pendent bastant uniforme, que s’enlaira constantment, que fa enormes revolts per evitar els torrents.

Pel fons de la vall (sempre a la nostra dreta) un seguit de nuclis d’habitatge en aparent molt bon estat de conservació i una  absència de persones. Moltes cases estan tancades. Ens preguntem: Seran segones residències? Seran per a èpoques de conreu? Ho ignorem.

Com he dit la carretera puja i puja, només en curts trams fa un fulgurant descens. De fet hem sortit de 500 m d’altitud i hem anat a Tafraoute a 1200 m d’altitud passant un coll de més de 1500 m. Acabem la jornada amb 1800 m de desnivell acumulat

Quan manquen 20 quilòmetres assolim el desitjat coll Tizi-Mlil de 1622 m. El final del trajecte ens ofereix un llarg descens amb infinitat de pobles que formen una continuïtat d’habitatges. A 4 km de Tafraoute una cruïlla i el final de l’agradable i  reconfortant descens. Apa, tornem-hi a pujar. S’arriba a Tafraoute en terreny pla.

96,90 km

15,89 km/h

6 h 06 min

 

5 · Dissabte, 1 de gener de 2005

TAFRAOUTE (1003 m)-TIOUDOU (1128 m)

El gerent de l’hotel ens informa sobre el misteri de les cases sense ocupar. Són segones residències de la gent que treballa i viu  a la ciutat. Hi ha diversos ministres del govern que són originaris de la regió.

Deixem Tafraoute en direcció al sud. A 7 km trobem una cruïlla i una pujada de fort pendent que en 3 km ens duu a un altiplà que segueix pujant en pendent més suau. Després el terreny continua ondulat que va sumant metres al nostre compte, va incrementant el cansament a les cames. Cota màxima a 1650 m.

De sobte l’itinerari s'implica en un descens tortuós que ens aboca a un paisatge de salvatge bellesa que s’endinsa en un engorjat  fornit d’un palmerar exuberant. A la una arribem a Aït Mansour: Duem 32 km que els hem recorregut en 2 h 20 min efectives.

Durant el trajecte abans de l’engorjat (per la pujada i desprès per l’altiplà) hem anat trobant una sèrie d’agrupaments d’edificis molt  ben conservats que conformen petits pobles en els quals la manca d’activitat humana és absoluta. Són com pobles fantasmes amb totes les tancades i conreus en aparent estat d’abandonament.

En arribar a Aït Ab El Kaber (encreuament) canviem de direcció per remuntar cap el nord. Al primer nucli habitat preguntem  per Mohamed Oujammoud, que ens havien informat una parella d’alemanys a Aït Baha. L’home a qui preguntem ens respon: “I’m' Ens orienta cap el poble de Tioudou a 4 km. Ens instal·lem en el recinte que té habilitat per als turistes.

És senzill, molt agradable i recomanable. Ens encén una foguera al pati. Sopem en un saló enorme. Disposa de dues adreces d’Internet:

m_sahnoun@menara.ma

m_sahnoun@hotmail.com

47,29 km

12,91 km/h

3 h 40 min

 

6 · Diumenge, 2 de gener de 2005

TIOUDOU (1128 m)-TATA (683 m)

Abans de sortir el Mohammed ens acompanya al local de la cooperativa del poble. Ens ensenya un mapa topogràfic a escala  1:100000. Ens indica com anar en direcció a Tata que és el destí que hem triat per avui.

Tornem enrere 3,5 km fins a trobar l’asfalt, i amb l’asfalt trobem l’inevitable pujada. En 4 km remuntem uns 200 m de desnivell.  Després un altiplà de traçat sinuós fins que una pronunciada baixada ens aboca a un territori grandiós. Si ahir vam entrar en una  regió de bellesa salvatge, avui ens submergim en un paisatge de grans espais que senzillament es pot definir en dues paraules:   “im” “pressionant”.

L’asfalta mor a la mina d’Akka (mina d’or) després d’uns 15 km. Ens informen que tenim per davant 40 km de pista fins al  “carrefour” amb l’asfalt que en 25 km ens durà fins a Tata.

La pista és variada, tan aviat puja com baixa, com creua la llera d’un torrent amb el considerable augment del tamany i de   la quantitat de pedres.

Si en les jornades anteriors veiem habitatges i no veiem persones, avui ni cases, ni gent, ni res de res. Pedres i més pedres, muntanyes i turons dignes d’un paisatge d’un altre planeta i ni rastre de persones.

La cota per la que circulem s’entossudeix en no baixar, ens movem sempre per sobre dels 1000 m. En canvi la temperatura no acaba de pujar, ja que sense fer fred el culot i la màniga llarga no ens el trèiem en tot el dia. Creuem dos agrupaments de cases.  En el segon grup (quan duem 37 km) ens prenem un succedani de “Cola” que miraculosament ens proporciona les forces necessàries per arribar a l’asfalt.

A l’asfalt hi arribem quan són les 16.00 h. Ja duem 63,52 km a una mitjana de 14,55 km/h recorreguts en 4 h 22 min.   El paviment està en perfecte estat. Els punts quilomètrics en diuen que estem a 52 km de Tata i no a 25 km com ens havien informat.

Emprenem el camí en direcció a Tata. A les 18.00 h s’amaga el sol, però nosaltres seguim pedalant en una autèntica lluita   contra rellotge amb un cronòmetre solar. Arribem a Tata a les 19.15 h.

Ja fa més d’una hora que és de nit, però el bon estat de la carretera i la sort fan que el miracle de que arribem sense incident.  Malgrat no haver fet pujades hem acumulat quasi 1000 m de desnivell.

118,10 km

16,64 km/h

7 h 06 min

 

7 · Dilluns, 3 de gener de 2005

TATA (683 m)-AKKA ( m)

Després de l’experiència d’ahir ens prenem els esdeveniments amb calma. La temperatura segueix essent poc africana,  dins l’habitació tenim 12ºC. Diuen que va be per les arrugues de la pell.

Esmorzem en un bar de la plaça del poble. Anem a canviar divises. En total sortim a les 10.30 h en direcció a Akka.  El panorama ha canviat, ens envolta un terreny més planer i de traçat pràcticament horitzontal.

Entrem a Akka a dos quarts de dues

63,07 km

23,29 km/h

2 h 43 min

Mengem i bevem en un cafè, mentre decidim que hem de fer. Tenim diverses opcions:

1. Fer 80 km fins al primer poble amb hotel (Icht)

2. Quedar-nos a Akka i demà fer 80 km.

3. Prendre un vehicle fins a Icht.

Ens decidim per la darrera. Demanem per un transport. Surt un bus en menys d’una hora. No accepten bicicletes.

Preguntem per un taxi; ens donem un preu desorbitat: 20000 Dh. Reflexionem i decidim que hi ha d’haver un error de concepte. Aclarim el malentès, ens estan parlant de “francs” (com nosaltres amb els duros i les pessetes). Encabeixen les quatre bicicletes al maleter del cotxe i anem fins a Fam El Hisn per 200 Dh (20 euros) que dista 80 km d’Akka.

Ens instal·lem en l’únic i primari hospedatge de la vila. Per primera vegada veiem riuades de gent en una població, són els nens i joves que surten de l’escola i tornen cap a casa. Uns a peu, altres en bicicleta, uns són bastant morens altres quasi gens,   hi ha moltes ètnies barrejades. També hi ha molt d’ambient de militar pel fet de ser un vila fronterera. De fet estem en un indret proper al lloc on conflueixen les fronteres de Marroc, Mauritània i Algèria.

Aquesta vesprada ens quedem sense la suculenta sopa (harira) a que ens hem acostumat. L’establiment és bastant precari en   contrast amb tots els altres en que ens hem allotjat.

 

8 · Dimarts, 4 de gener de 2005

FAM-EL-HISN (491 m)-GUELMIM (284 m)

El protagonista del dia ha estat el vent. Usualment és l’enemic del ciclista, però avui s’ha transformat en el nostre aliat, en el nostre company que no ens ha deixat en tot el dia. Ha bufat en intensitat moderada, sempre en sentit favorable.

El vent ha estat el principal responsable de l’enorme cavalcada que hem fet avui. Nosaltres també hi hem posat un gra de sorra  per què això fos possible. Hem pedalat de sol a sol o millor dit de sol a nit.

Sortim aviat de Fam El Hisn, anem a trobar la carretera general durant 4 km de cara al vent. Després les coses canvien, el vent ens  fa agafar altes velocitats per a l’esforç que esmercem. Aquest fet, fa que ens

plantem a Taghjicht a 70 km a una mitjana superior als 25 km/h.

Parem en un bar i prenem una truita que és una barreja d’ou amb tomàquet, convenientment regada amb la beguda que dona la “xispa de la vida”.

Ens disposem a recórrer els poc més de 30 km que resten de la jornada d’avui per arribar a Bouizakarne, quan de sobte,   a la sortida del poble decidim fer una “drecera” per una pista i anar directament fins a Guelmim.

L’asfalt segueix per 4 km fins a Tagmoute, on s’acaba i comença la pista que en una llargada de 50 km ens portarà fins a  Fask. El trajecte el fem amb força decisió, “courage”, rapidesa i una oportuna dosi d’orientació per retornar al bon camí en  les dues ocasions que ens sortim de la ruta.

Tornem a tepitjar l’asfalt quan són les 17.30 h. El sol comença a amagar-se i nosaltres iniciem una altra cursa contra la claror,que evidentment no podem guanyar.

A les 19.15 h entrem a Guelmim a la llum de les llanternes frontals havent recorregut 20 km a les fosques amb una important dosi  de confiança amb la carretera marroquí. No ens decepciona, està en perfecte estat i no es produeix cap incident.

155,94 km

20,25 km/h

7 h 42 min

Malgrat els 50 km de pista i els 20 km en la foscor la velocitat mitjana ha estat extraordinàriament alta.

El recorregut d’avui ens ha submergit en una dimensió de grans espais, unes vegades limitats per muntanyes, altres per l’horitzó llunyà. Com ha estat freqüent durant el viatge, de persones n’hem trobat ben poques i les poques que hem tractat s’han mostrat  amables, molt amables, cordials i servicials quan ha estat necessari.

Sovint ens hem de sentir dir: “que hi trobeu en el desert si no hi ha res”. No cal tenir un alt grau de sensibilitat per copsar que hi ha   moltes coses per veure i per viure i fins i tot per establir un diàleg, aquell que substitueix a les persones que no trobes. En efecte quan t’endinses en un territori en el qual només segueixen els indicis del traçat d’una pista, s’ha d’anar interpretant tant l’itinerari  com el paisatge que l’envolta, si es fa així no s’incorre en errors.

Quan la pista desapareix ràpidament intueixes que l’has cagat. No obstant, així que et trobes en un terreny sorrenc o dins un  camp de conreu, posant en marxa el sentit d’orientació es recupera el bon camí d’immediat.

De fet en els més de 150 km no deuríem caminar més d’un centenar de metres per sortir de la sorra o del camp. Podem dir que vam fer el 100% sobre la bicicleta.

L’orientació en una ciutat desconeguda, com és el cas de Guelmim, i més de nit és força més complicat. Hem de triar entre els tres únics hotels que hi ha sense que cap d’ells assoleixi un nivell de servei mínim.

Com a úniques incidències de la jornada són la pèrdua de dos cargols d’un portaequipatges i una

senzilla punxada. La temperatura es resisteix a assolir nivell elevat, tot i que la cota per la que circulem ha baixat dels 1000 m als 500 m. Anem tota la jornada en màniga llarga i la temperatura la podríem qualificar com a confortable, potser afavorida per la brisa que  ens ha colpejat tot el dia.

  

9 · Dimecres, 5 de gener de 2005

GUELMIM (284 m)-SIDI IFNI (45 m)

Ja de dia podem comprovar que hi ha més ofertes d’hotel a la ciutat. El Vicenç viatja en bus que el durà fins Agadir per poder agafar l’avió demà al matí. El Pep, la Núria i jo volem anar pedalant fins a Sidi Ifni, població a la costa atlàntica.

Ens dirigim al nord. Segueix bufant el vent, avui lateralment. El paisatge canvia radicalment, sembla mediterrani. Pugem un petit  coll (560 m) per saltar la serralada que ens separa de la costa. Al vessant atlàntic del coll ens sorprèn la gran quantitat de cactus  de figuera de moro.

Sidi Ifni va ser part del protectorat espanyol. Hi arribem a les 14.00 h. Totes les edificacions de la vila són de color blanc amb  finestrals i portalades de blau cel. Sembla que haguem travessat una frontera. La temperatura també a creuat ja que segueix sense    fer gens de calor. Ens instal·lem a l’hotel Bellevue.

57,47 km

19,0 km/h

3 h 01 min

 

10 · Dijous, 6 de gener de 2005

SIDI IFNI (45 m)-TIZNIT (248 m)

La carretera en direcció a Tiznit segueix tot el perfil de la costa atlàntica. Segueix no fent calor i també segueix bufant el vent amb   tossuderia, bufa de l’est com ahir, com abans d’ahir. Som nosaltres els qui canviem la direcció i ens perjudica una mica.

A mesura que s’aixeca el dia el vent minva, alhora que anem protegits per una serralada costanera. La ruta esta farcida  d’europeus amb autocaravanes de gran volum. La costa és solitària, limitada en gran part per penya-segats.

A Mirleft fem una parada per prendre un refresc es nota una certa influència d’alemanys. Anem per la costa durant 65 km, fins  Aglou on girem cap a l’interior per anar cap a Tiznit. No tenim clar si farem nit en aquesta ciutat o continuarem per fer l’últim dia  més curt. En entrar a la vila s’esvaeixen tots els dubtes: ens quedem.

Tiznit és la perla del viatge. Ciutat emmurallada amb caràcter de ciutat moderna a l’exterior. Farem nit a l’hotel Touriste molt senzill i   molt acollidor.

81,30 km

18,14 km/h

4 h 29 min

 

11 · Divendres, 7 de gener de 2005

TIZNIT (248 m)-INEZGANE (19 m)

Passeig triomfal fins a Inezgane. La carretera, com totes, està en molt bon estat de conservació, és poc ondulada, fem poc   desnivell i anem a una velocitat per sobre del 20 km/h. El trànsit es va fent més dens a mesura que ens anem apropant a les  rodalies d’Agadir i la seva àrea d’influència. La velocitat dels vehicles no és gaire alta i el comportament dels conductors bastant cívic.

No creuem cap nucli habitat fins a les rodalies d’Agadir. La temperatura és suau i el sol no acaba d’escalfar degut a una petita  teranyina de núvols (altocumulus).

La ciutat de Tiznit ha resultat ser una agradable sorpresa, de fet la població amb més entitat de totes les que hem passat. L’etapa d’avui totalment prescindible.

Hem sortit a dos quarts de nou i arribem a Inezgane a dos quarts de dues. Ens hem creuat amb moltes caravanes, principalment alemanys, francesos i holandesos, també es veuen alguns belgues i pocs espanyols. Tornem a l’hotel Hagounia.

83,31 km

23,85 km/h

3 h 30 min

 

12 · Dissabte, 8 de gener de 2005

08.30 Taxi d’Inezgane a l’aeroport Agadir-Almassira

10.25 RAM AT 422 BOEING 733-500

12.10 IBERIA AT 9962 D DOUGLAS MD-87

16.43 RENFE-Rodalies

17.45 TUBSAL núm. 1

 

Conclusió

A tots aquells que heu llegit fins el final aquest recull del dia a dia d’un viatge en bicicleta per Marroc us diré que en sóc plenament conscient que alguns del han rebut l’escrit pel modern i sofisticat sistema del correu electrònic l’hauran llençat directament a la  paperera, uns pensaran: “estan bojos!”, altres: “quina enveja!” i d’altres: “quina sort!”

Per emprendre una aventura com aquesta és indubtable que cal una certa pinzellada de bogeria (però una sana bogeria), d’enveja o sort no cal tenir-ne, ja que aquesta empresa està a l’abast de quasi tothom. Només cal tenir un projecte, (que s’haurà creat a   casa sobre un mapa) que haurà de tenir una gran dosi de flexibilitat per anar-lo modificant i adaptant cada dia en funció de   les noves situacions i circumstàncies alienes.

També cal ser capaç de dormir en qualsevol indret o tipus de jaç, ja que sovint no podem triar entre diverses ofertes (hi ha allò que hi ha). Generalment es troben hotels o allotjamentsque sorprenen pel nivell de prestacions de serveis. D’altres no tant.

Pel menjar cal no tenir excessius escrúpols, però hem de fer notar que no ens trobem gens sovint davant d’un plat immenjable, més aviat tot el contrari. L'oferta és molt limitada però suculenta (harira, tajine, cuscus) i te molt de te pel que fa a l’hidratació.  Es troba aigua mineral envasada i begudes refrescants arreu.

La forma física és un altre factor important encara que no decisiu. Només cal adaptar els recorreguts a les exigències de   cadascú. No cal una gran fortalesa però si una resistència a tota prova. Allò que diem tenir un motoret de gas-oil que no es cansa  mai i que no para.

La qüestió de l’higiene. No sempre, es troba una dutxa o un wàter com el de casa. Una galleda d’aigua a ma sempre es troba   i el camp és molt ampli (sense massa lloc per amagar-te). És bàsic fer-ho a diari.

Finalment i per acabar el tema del pressupost: us puc assegurar que està a l’abast de la butxaca més modesta.

 

 

                                                                                                        ADRECES D’INTERÈS

 

 

Hotel Hagounia 9, Av. Mokthar. 048 83 27 83 INEZGANE

Hotel Al Darissa Av. Mohamed V. 08 25 44 61 AÏT BAHA

Hotel Salama 048 80 00 26 TAFRAOUTE

Hotel Renaissance 9, Av. des FAR. 048 80 20 42 TATA

Hotel Bellevue Place Hassan II. 048 87 50 72 SIDI IFNI

Hotel des Touristes 80, Place de Méchouar.  048 86 20 18 TIZNIT

 

 

INICI